El grup de recerca TRILCAT va acollir a la Universitat Pompeu Fabra, el 3 de juliol del 2008, el simposi «Llengua literària i traducció (1892–1939)», el segon que organitzava sobre temes de traducció, recepció i literatura catalana contemporània. En aquest llibre publiquem els treballs que s' hi van presentar. Hem modificat lleugerament el títol per fer coincidir la primera de les dates de referència amb el moment en què Pompeu Fabra iniciava la seva activitat pública, amb la campanya de L'Avenç (1890). És cert que les contribucions reunides en el llibre s' ocupen més aviat de la llengua literària d'escriptors i traductors del primer terç del segle xx, però també és indubtable que la proposta que Fabra començava a formular a les acaballes del xix va ser, convenientment evolucionada, la que va acabar triomfant, i la que va poder comptar amb un aval institucional més important. Per aquesta raó podem dir que illumina retrospectivament el sentit de les iniciatives que aquí s' estudien, ja que l'estudi és fet sempre des del punt de vista de les opcions lingüístiques. En efecte, descobrim una certa continuïtat de les qüestions de fons quan anem recorrent episodis de la història literària i cultural tan diversos com les traduccions bíbliques d'abans de la guerra, les traduccions homèriques de Maragall, les de clàssics del teatre de Carner i les arcaïtzants d'Anfòs Par, i així fins arribar a la llengua de les traduccions dels anys vint i trenta, amb els casos particulars de Sagarra, Maseras i Llor. El desenllaç de la guerra civil va posar un punt ia part obligat a les iniciatives de traducció (1939 és la segona data de referència del llibre), però algunes de les opcions lingüístiques que ja havien estat plantejades van trobar continuïtat en autors formats en el període anterior, com ho demostra l'anàlisi del lèxic de JV Foix.