En traductologia s’ha tractat sovint de la diversitat lingüística. La dificultat de traducció analitzada sol partir d’un TO marcat per algun tipus de varietat i les propostes van dirigides, habitualment, a mostrar diverses estratègies per a restituir d’una manera adequada en el TM aquest factor distintiu del TO. L’objectiu d’aquest treball és estudiar la situació inversa, no considerada encara pels autors que han parlat d’aquesta qüestió: la necessitat de construir un TM en què la diversitat lingüística és un element significatiu, a partir d’un TO no marcat per aquest tret de manera explícita, però sí de forma latent. La traducció del que anomenem «variació latent» es planteja a partir d’un cas concret: la traducció al català de la novel·la Ducado de Bernia (Alacant, 1954), de l’escriptor Jordi Valor i Serra, en la qual es fa necessari adoptar una estratègia de traducció adequada a la realitat sociolingüística del català, la qual cosa comporta fer explícita la variació lingüística en el TM, a pesar que el TO no fa palesa aquesta característica.