Nascut l'any 1893, Carles Riba es va donar a conèixer literàriament el 1911, quan comptava amb divuit anys, mitjançant una traducció publicada en forma de llibre: Les Bucòliques de Virgili, traducció que va obtenir força ressò a la premsa i dins els cercles literaris catalans. ² Riba era, aleshores, un estudiant universitari que, com la majoria de joves amb inclinacions literàries, cursava simultàniament la carrera de Lletres i la de Dret. Lector empedreït i poeta novell que escrivia versos a la seva enamorada, havia destacat en l'estudi del llatí durant el batxillerat i començava a fer-ho a la universitat, on també seguia les assignatures de grec, hebreu i àrab. Amb tot, la universitat de començaments de segle no podia oferir una autèntica especialització en llengües antigues. Hi havia, certament, una tradició de professors humanistes—en el sentit d'estudiosos i traductors de llengües i obres clàssiques—a la Universitat de Barcelona, encetada a mitjan segle XIX per Antoni Bergnes de las Casas, seguida per Josep Balari i Antoni Rubió i Lluch, i que aleshores continuava Lluís Segalà. ³ Però de les seves aules no en podien sortir especialistes en grec o en llatí com s' esdevenia en països com Alemanya o França, de tradició filològica molt més antiga i consolidada. Si els llicenciats catalans en Lletres (com ho serà Riba el 1913) volien aprofundir en el llatí o el grec, els calia anar a l'estranger o bé fer-ho de manera autodidacta. I així ho va fer inicialment Riba, per qui la traducció primerenca de les Bucòliques fou un exercici entre escolar i universitari, alhora que un camp de proves on el futur humanista afrontava, amb plena consciència, els problemes del procés de traducció i assajava de trobar-hi solucions, més o menys reeixides, per exemple respecte a la mètrica (com veurem més avall). a